Respetamos tu privacidad
Usamos cookies para el funcionamiento del sitio y, con tu consentimiento, para estadísticas y marketing. Puedes aceptarlas todas, rechazarlas o configurarlas. Política de cookies
El passat dimarts 17 d’abril, el Parlament Europeu va ratificat una nova directiva que obligarà els fabricantes de vehicles, esp...
El passat dimarts 17 d’abril, el Parlament Europeu va ratificar una nova directiva que obligarà els fabricants de vehicles, especialment els d’automòbils, a instal·lar una sèrie de sistemes de seguretat en els nous turismes i furgonetes a partir del 2022.
El cert és que aquest pas -al nostre entendre- serà molt més important del que ja ho és, més enllà del tema de la sinistralitat.
No m’interpreteu malament. La sinistralitat és indubtablement un aspecte capdal, i les xifres indiquen que gràcies en aquestes mesures es reduiran dràsticament. Indirectament però, també serà el primer gran pas envers una nova forma d’entendre la conducció global, on -ens agradi o no- la velocitat donarà pas a d’altres prioritats.
El fet de tallar en sec amb la possibilitat de còrrer, juntament amb l’evolució de conceptes com la conducció autònoma, les autovies intel·ligents, les noves fonts de propulsió i un seguit de noves formes d’entendre la mobilitat del futur, veuran en aquesta data, el punt d’inflexió a partir del qual el futur de la mobilitat va començar a agafar forma!
Malauradament no tots els caps de setmana permeten a un pilot poder lluitar pel podi i en el cas de Frank Porté, a Imola, escenari de la tercera prova de la Porsche Carrera Cup Benelux, uns problemes al cotxe van ser la causa . En tot cas, tot i la impotència de no aconseguir que el seu GT3 fos…
Cap de setmana complicat per a Xavi Cardelús, a qui la sort tampoc va acompanyar-lo a Hongria. Si divendres va acabar al 24è lloc a la Superpole, dissabte no va poder acabar la cursa a causa d’una caiguda, mentre que diumenge va entrar al 23è lloc. Caiguda i retirada a la 1a cursa Dissabte…
Aquest cap de setmana ha tingut lloc a Portimao la segona cita del Campionat del Món de Supersport, prova en la què Xavi Cardelús ha obtingut un 20è i un 19è lloc a les respectives curses. Després de la prova portuguesa el pilot del Cerba Yamaha Racing Team ocupa la 23a posició a la classificació…
Llàstima que entre aquest moment, i el de poder gaudir d’un viatje completament absent de la conducció mentre jugues, llegeixes o treballes, encara hi haurà un espai de temps important.
Sigui com sigui, a partir de 2022, la conducció deixarà de ser el que avui per avui coneixem.
Per ara es tractarà d’un paquet amb 10 sistemes, però...
La majoria d’aquests sistemes ja estan presents en molts automòbils actuals, però per separat. Els altres però, ja fa uns anys que estaven al tinter.
L’Assistent de Velocitat Intel·ligent o «ISA» és un dels sistemes de nova generació amb el que s’evitaran molts accidents. De tots els que volen implantar, és el que més controvèrsia ha generat, doncs toca de ple en el tema de la velocitat!
I és que aquest sistema està dissenyat per reconèixer els límits de velocitat existents a la xarxa viària, tot adaptant automàticament la velocitat del vehicle a la velocitat suggerida en cada tram. En una frase: farà que circulem sempre a la velocitat indicada!
Us fa mandra el tema? Doncs aneu fent-vos a la idea, que la cosa ja està coll avall!
Tot i la polèmica i la pressió que han fet el gruix de fabricants de vehicles, aquest paquet de mesures seguirà endavant mal els pesi. En tot cas però, si que han aconseguit flexibilitzar lleugerament alguns aspectes. Per exemple, s’ha aconseguit que aquests sistemes, o millor dit, alguns d’ells com ara l’ISA, puguin desacactivar-se, sent finalment responsabilitat del conductor dur-lo connectat.
Així doncs, el sistema vindrà obligatòriament instal·lat de sèrie però el conductor podrà apagar-lo si ho considera convenient o si la situació ho requereix.
Esmentar que cada cop que posem en marxa el cotxe, tot estarà activat per defecte.
Segons diversos estudis, al final, més aviat que no pas tard, aquesta falera per la velocitat (desmesurada), anirà desapareixen. I és que per molt que costi creure-ho, en el futur, les prioritats al volant canviaran molt. Això passarà, sobretot, en el moment que els sistemes de conducció autònoma o semi-autònoma estiguin definitivament implantades a les carreteres, i quan aquestes també estiguin equipades amb sistemes de control i guiatge. Per tant, com veieu, encara falta una mica bastant.
Això sí, quan arribi, el concepte viatjar passarà de ser un tema de pilotatge, velocitat i rendiment esportiu -per entendre’ns- a un concepte on tot això serà substituït per conceptes com relax, socialització, descans...
En un futur anirem en cotxe com ho fem actualment quan viatgem en un tren d’alta velocitat. Farem de tot, menys pilotar. Sabrem quan sortim i quan arribarem, però no serem responsables directes del trajecte, només passatgers. Els cotxes concentraran els seus valors a l’habitabilitat, al benestar i a l’entreteniment dels ocupants, deixant tot el referent a la conducció a sistemes automatitzats que no controlarem. Però aixó és parlar d’un futur -com dèiem- encara certament llunyà.
Tornem doncs a l’actualitat.
Entre els defensors d’aquesta implementació de sistemes datada per d’aquí a poc més de tres anys, cal esmentar que l’anomenat ISA -al menys avui per avui- segueix i seguirà necessitant de l’assistència del conductor, doncs hi ha moltes situacions on podria cometre errors. Diem això perquè l’assistent reconeix els límits de velocitat per mitjà de dues fonts d’informació: les càmeres incorporades en el vehicle que visualitzen els senyals i els mapes GPS memoritzats.
Sent així, pot haver-hi situacions, com ara obres, modificacions puntuals o alteracions i canvis vials imprevistos no actualitzades pel sistema del vehicle per falta de temps material. Per tant, això podria dur a error fins que no arribi l’actualització.
Sigui com sigui, encara falten poc més de tres anys. No és massa, però sí temps suficient com per poder acabar d’enllestir totes les situacions possibles, fins que el sistema sigui quasi infalible. També podrien evolucionar molt les noves tecnologies, així que d’alguna manera, tot el que diguem són simplement supòsits.
De moment caldrà esperar que la Comissió Europea publiqui les especificacions tècniques définitives que hauran de complir els fabricants. Després tocarà esperar la data per veure on som a tots nivells
Com dèiem al començament d’aquest article, la gran majoria de sistemes de seguretat que formaran part d’aquest conjunt de mesures obligatòries són sistemes que ja existeixen en molts models de vehicles.
Coneguts com els sistemes avançats d’assistència al conductor (Advanced Driver-Assistance Systems) «ADAS», són sistemes dissenyats per assistir i advertir al conductor que està a punt de tenir un accident per distracció. També és cert que avui per avui, només suggereixen i indiquen. De cara a 2022 la majoria d'ells, a més d'indicar, actuaran sols.
Quedar-se adormit, distreure’s mirant el mòbil, no tenir prou visibilitat maniobrant, girar el cap per parlar amb els altres ocupants o qualsevol altre cosa en aquesta línia, pot fer que ens sortim del nostre carril, que no frenen a temps o que col·lisionem per falta de visibilitat.
El cert és que ja avui dia, les distraccions encapçalen el rànquing de causes de la majoria d’accidents mortals, per davant inclús dels derivats de l’alcohol. I és que entre les anomenades “distraccions” hem de considerar els xocs frontals, o els conseqüents a partir d’una invasió involuntària del carril contrari. Ambdós encapçalen, juntament a l’excés de velocitat, les principals causes de sinistralitat al volant.
Quan la Comissió Europea va presentar aquesta proposta el maig de l’any passat, xifraven que amb aquests sistemes actius, avui dia salvarien unes 25.000 vides i rebaixarien el total de ferits greus en uns 140.000 casos menys.
Però quins són aquests sistemes
Com hem dit, la directiva prevista estableix una desena de sistemes de seguretat obligatoris. La majoria d’aquests es basen en avisos, però n’hi ha que fins i tot controlen tot sols la resposta del vehicle (acelerador, fre..)
Aquest sistema avisa el conductor quan detecta una trajectòria erràtica o que perd trajectòria respecte del carril pel qual circula. També es pot basar en una càmera que enfocada als ulls del conductor, detecta si aquests es tanquen o si el cap es decanta. Ja existeix
Accions com ara utilitzar el GPS o mirar el mòbil en marxa són distraccions que determinats sistemes poden detectar. Estan basats en el seguiment de la retina. En detectar-ho, el sistema emet un xiulet d’avís. Ja existeix
Gràcies a la intervenció d’unes càmeres que detecten quan el vehicle està canviant de carril, si no s’ha posat l’intermitent. Normalment fan vibrar el volant, tot i que hi ha marques que emeten un avís sonor. Hi ha marques que fan servir un sistema que fa girar el volant automàticament quan detecta u a anomalia en la direcció respecte del carril. Ja existeix.
La frenada d’emergència pot donar-se en dos situacions diferenciades. De fet són dos sistemes diferents que acaben fent la mateixa acció. Tots dos avisen el conductor que ha de frenar. L’un per evitar un xoc, l’altre davant d’un atropellament imminent. En ambdós casos, si el conductor no frena, el sistema actuarà de manera automàtica. No garanteixen que s’eviti l’impacte, però minimitzen les possibles conseqüències. Ja existeix.
Ja està molt estès. Mitjançant sensors, càmeres i avisos sonors indica al conductor si hi ha algun obstacle quan fa la maniobra d’aparcament o fa marxa enrere. Ja existeix.
Aquest sistema assisteix el conductor per fer-lo mantenir la velocitat adequada, en funció de la informació detectada en els senyals de trànsit sobre limitació de velocitat del tram pel qual se circula. Existeix però com a limitador fix i programat pel conductor. No com a limitador automatitzat que s’activi en funció de cada tram.
El xiulet-recordatori que ens recorda que no ens hem cordat el cinturó, serà obligatori per a tots els ocupants en tots els seients. Existeix però només al davant.
S’activa quan es produeix una reducció sobtada de la velocitat. Quan això passa, s’activa una seqüència intermitent en els llums de fre. Poc vist però existeix en algunes marques.
El denominat registrador d’informació de dades d’accidents, un sistema equivalent a les caixes negres dels avions, és, com en el cas dels avions, una eina clau de cara a les investigacions dels sinistres. Aquest sistema d’enregistrament emmagatzema tot el que hagi succeït minuts abans, durant i minuts després d’un incident. Per això, és la prova ideal per depurar responsabilitats en cas que hi hagi divergència o disparitat d’opinions. Existeix però no en la indústria de l’automòbil.
Els cotxes estaran preparats per dur un sistema de bloqueig que impedeix que es pugui posar en marxa el vehicle quan el dispositiu detecti que la persona al volant ha begut. Aquest dispositiu s’ha de fer servir, sí o sí abans de prémer el botó d’arrencada. Aquests aparells només s’instal·laran, en principi, a petició dels jutges. Ho aplicaran en conductors que hagin tingut algún problema amb l’alcohol.
On sí que podria esdevenir obligatori és en vehicles comercials, transport de mercaderies, flotes de repartiment o de qualsevol vehicle que inclogui el transport de passatgers. L’aparell com a tal ja existeix, fins i tot hi ha provadors portàtils pensats per dur-los al cotxe, però no existeix incorporat com a sistema en el vehicle. En alguns països existeix un sistema de càmera frontal per a casos d’impacte davanters.
