Ford Mustang Fastback Eleanor GT350: un mite que barreja cine, història i múscul

La base utilitzada per crear aquell cotxe va ser la d’un dels Ford Mustang Fastback fabricats entre 1967 i 1968 amb inspiració Shelby GT500, però profundament modificat estètica i mecànicament per a l’ocasió. I és aquí on entra en joc el concepte “J-Code”, un detall que pot marcar una diferència enorme des del punt de vista històric i de col·leccionista.

V8 Windsor 302

Als Mustang de finals dels anys seixanta, la lletra inclosa al VIN identificava la motorització original del vehicle. En el cas dels J-Code de 1968, el cotxe sortia de fàbrica equipat amb el conegut V8 Windsor 302 de quatre cossos, una mecànica que desenvolupava aproximadament 230 CV (SAE) i que avui és especialment valorada entre col·leccionistes per la seva exclusivitat. Això significa que un Eleanor construït sobre una base J-Code original, com ara el que tenen a MonV8, té molt més interès que moltes rèpliques modernes creades a partir d’un Mustang convencional.

És precisament aquí on cal separar el mite de la realitat. El mercat està ple de conversions Eleanor de tota mena. N’hi ha d’espectaculars construïdes amb un nivell de detall extraordinari, però també n’hi ha moltes que simplement imiten l’estètica sense cap rigor tècnic i històric. I és que una cosa és un Shelby original de 1968 i una altra molt diferent és un Mustang modificat amb aparença Eleanor. Visualment poden semblar similars, però el valor històric i econòmic no té absolutament res a veure.

Entre radical i refinat

El Shelby GT350 autèntic de 1968 ja era, per si mateix, una màquina molt especial. Ford havia assumit un control molt més gran del projecte Shelby respecte dels radicals GT350 dels anys 1965 i 1966, convertint-los en vehicles més refinats i utilitzables en carretera, però mantenint una personalitat clarament esportiva amb, entre altres arguments; suspensions específiques, una posada a punt molt més agressiva i una imatge molt més musculosa, tots ells aspectes que diferenciaven clarament aquests models dels Mustang convencionals.

Tot i això, el fenomen Eleanor ha acabat transcendint fins i tot el mateix Shelby original. El motiu és senzill: pocs cotxes han aconseguit una presència visual tan poderosa. Les aletes eixamplades, els fars addicionals, el llarg capó, les llantes tipus Halibrand i l’agressivitat general del conjunt transmeten exactament allò que la cultura nord-americana entén per un “muscle car” pur. És un cotxe exagerat, excessiu i visceral. I probablement és això el que el fa tan desitjat encara avui.

Vella glòria del cinema

A més, hi ha un factor emocional impossible d’ignorar. L’Eleanor no és només un automòbil; és també una peça de cultura popular. Igual que el Mustang de Bullitt associat per sempre a Steve McQueen, l’Eleanor va quedar gravat a la memòria de tota una generació gràcies al cinema. I això, al món del col·leccionisme té un valor enorme.

Avui dia, el mercat reflecteix perfectament aquesta dualitat entre història i espectacle. Un Shelby GT350 original de 1968 perfectament documentat pot assolir xifres molt elevades en subhastes internacionals, mentre que una rèplica Eleanor pot moure’s en valors molt variables segons la qualitat de construcció, l’autenticitat de la base i la preparació mecànica. En aquest sentit, val a dir que les conversions ben fetes no baixen dels 150.000 euros, tot i que n’hi ha de molt exclusives que superen de llarg aquesta xifra.

Un cotxe que fascina

Però més enllà de les xifres, el que realment defineix aquest Mustang tan especial és la seva capacitat de continuar fascinant dècades després. Perquè hi ha cotxes que es condueixen, n’hi ha que s’admiren i n’hi ha que expliquen una història i l’Eleanor GT350 J-Code de 1968 aconsegueix fer les tres coses alhora.

No em direu que no us agradaria tenir-ne un al garatge de casa!

Per conèixer les especificacions tècniques del cotxe accediu a la fitxa des d’aquest enllaç o adreceu-vos directament a Monv8