Respectem la teva privadesa
Fem servir cookies per al funcionament del lloc i, amb el teu consentiment, per a estadístiques i màrqueting. Pots acceptar-les totes, rebutjar-les o configurar-les. Política de cookies
Un cop més, quan ens toca parlar dels bocins de la Història de l'automòbil que hi ha allotjats al Museu de l’Automòbil d’Andorra, parlem de cotxes que o destaquen per la seva potència, per la seva bellesa, per ambdues coses o fins i tot per molt més, com és el cas del Peugeot 201 que us presentem…
Un cop més, quan ens toca parlar dels bocins de la Història de l'automòbil que hi ha allotjats al Museu de l’Automòbil d’Andorra, parlem de cotxes que o destaquen per la seva potència, per la seva bellesa, per ambdues coses o fins i tot per molt més, com és el cas del Peugeot 201 que us presentem tot seguit.
Quan dic “per molt més” ho dic perquè hi ha models que destaquen per ser peces claus en algun episodi important. En el cas del 201 de la marca francesa, més enllà de per la seva antiguitat, és un cotxe important perquè va permetre reflotar la seva marca en uns moments molt delicats.
El cert és que el Peugeot 201, més que un altre mitjà de transport més, va ser l'ancora que va permetre a la casa del lleó sobreviure a la crisi econòmica global que va sorgir fruit de la coneguda com la Gran Depressió. En aquest context tan delicat, el Peugeot 201 va permetre a la marca establir un nou llenguatge de disseny que fins i tot definiria en gran mesura l’evolució de la marca fins avui dia.
Podríem dir que el quadricicle de De Dion-Bouton de 1898 que us presentem aquí és una de les peces fundacionals de la història de l’automòbil. No estem parlant d’un vehicle antic més del museu encampedà, estem parlant d’una de les màquines, a cavall entre un carruatge i un “enginy infernal”…
“Quan l’automòbil deixa enrere el carruatge”. Aquesta és la millor forma de començar el reportatge del Chenard & Walcker Type TT que trobareu exposat a la planta baixa del Museu Nacional de l’automòbil, doncs simbolitza precisament això ! Tot i que podríem dir que Chenard & Walcker va ser…
A principis del segle XX l’automòbil encara no era el producte industrial que coneixem avui. Cada vehicle era, com és el cas del Doriot Flandrin & Parant Type A que us presentem en aquest espai, una peça construïda gairebé de forma artesanal, fruit d’una combinació d’enginyeria, experimentació…
Presentat al Saló de París de 1929, just quan el món s'enfonsava amb la Gran Depressió, la presentació del Peugeot 201 va suposar un moviment magistral: va ser el primer model que adoptava la famosa nomenclatura de tres xifres amb el zero central, una marca comercial que Peugeot va registrar ràpidament i que ha mantingut com a senya d'identitat durant gairebé un segle.
L’any 1930 el Peugeot 201 no pretenia competir amb els luxosos cotxes de gran cilindrada, sinó oferir una solució versàtil, solvent, resistent, pràctica i molt assequible, pensada per a una classe mitjana que necessitava fiabilitat i que no tenia massa opcions disponibles.
El 201 incloïa des de versions sedan o unitats de curses, fins a models utilitaris professionals (com la furgoneta Boulangère), sent un model que s'adaptava a moltes necessitats i perfils d’ús, un detall molt novedós en aquells anys.
L’esquema del seu propulsor presenta un motor amb 4 cilindres en línia, 1.122 cm³ i 23 CV de potència, amb un esquema de tracció posterior. El cotxe podia assolir prop dels 80 km/h, sobretot perquè pesava menys de 900 kg.
Tot i que les primeres unitats eren mecànicament bastant convencionals per a l'època, podríem dir que el 201 va ser el terreny de proves per arribar a solucions que més tard esdevindrien recursos estàndard per al mercat en general a més, Peugeot va entendre que la clau de l'èxit no era només el preu, sinó la millora de l'experiència de conducció reforçada amb novetats tecnològiques. Per exemple, poc després del seu llançament la marca va introduir la suspensió davantera independent, una innovació revolucionària per als anys 30 ja que oferia més estabilitat i molt més confort respecte als eixos rígids.
Avui dia, trobar un exemplar de 1930 com el del museu encampedà és trobar una peça molt important, per molt més que pel cotxe com a tal.
La seva mecànica senzilla permet una reparació accessible per als amants de la restauració, i la seva estètica, amb aquelles línies "d'abans de la guerra", així com les portes anomenades com a "suicides" per obrir-se enfrontades (contra el sentit de la circulació) delaten un estil de vida i una època que, com a poc, ens ha de fer imaginar com es va anar motoritzant el vell continent i amb ell la resta del món.
En el cas de la unitat exposada al museu andorrà, la sigla SE indica que es tracta d’una motorització específicament desenvolupada, o en aquest cas possiblement adaptada per a la competició. Això encaixa amb el fet que va ser una unitat d’entrenaments que hi havia al mític Autòdrom del Garraf, a tocar de Sitges.
Apuntar que posteriorment van sortir algunes versions equipades amb el motor SE3, un propulsor d'1.084 cm³ amb 30 CV dissenyat específicament per competir.
Gaudiu del Peugeot 201 SE i de la resta de joies de l’automobilisme de tots els temps visitant el Museu Nacional de l’Automòbil d’Andorra. El trobareu en ple centre de la vila d’Encamp.
Per altra banda, si voleu veure més fitxes com aquesta, des d’aquest altre enllaç accedireu directament a la secció del blog.
