Respetamos tu privacidad
Usamos cookies para el funcionamiento del sitio y, con tu consentimiento, para estadísticas y marketing. Puedes aceptarlas todas, rechazarlas o configurarlas. Política de cookies
La peça de la que parlarem en aquesta ocasió és un altre dels tresors exposats al Museu Nacional de l’Automòbil d’Andorra. Ens referim al Bugatti Type 37 Grand Prix Two-Seater, un cotxe valuós per partida doble: per ser de la marca que és i per ser un biplaça, quelcom que el fa encara molt més…
La peça de la que parlarem en aquesta ocasió és un altre dels tresors exposats al Museu Nacional de l’Automòbil d’Andorra. Ens referim al Bugatti Type 37 Grand Prix Two-Seater, un cotxe valuós per partida doble: per ser de la marca que és i per ser un biplaça, quelcom que el fa encara molt més exclusiu!
Elegant, de curses i biplaça!
El Bugatti Type 37 Grand Prix és una de les grans obres mestres d’Ettore Bugatti. Com totes les creacions de l’italià, el seu disseny porta imprès l’ADN de la llegendària marca en tots i cadascun dels centímetres que dibuixen la seva esculptural silueta.
Com tot el que va fer aquest visionari de l’automobilisme, el Type 37 GP anava destinat a pilots privats que volien tenir un automòbil de curses accessible sense sacrificar ni el rendiment ni l’estètica dels grans monoplaces de l’època. Derivat del Type 35, el Type 37 era més lleuger i manejable i sota el capó porta un motor més petit, però igual de perfecte i rendible que qualsevol Bugatti.
Una vez más, cuando nos toca hablar de los trozos de la Historia del automóvil que están alojados en el Museo del Automóvil de Andorra, hablamos de coches que o destacan por su potencia, por su belleza, por ambas cosas o incluso por mucho más, como es el caso del Peugeot 201 que os presentamos a…
Podríamos decir que el cuadriciclo De Dion-Bouton de 1898 que les presentamos aquí es una de las piezas fundacionales de la historia del automóvil. No estamos hablando de un vehículo antiguo más del museo encampadense, estamos hablando de una de las máquinas, a caballo entre un carruaje y un…
“Quan l’automòbil deixa enrere el carruatge”. Aquesta és la millor forma de començar el reportatge del Chenard & Walcker Type TT que trobareu exposat a la planta baixa del Museu Nacional de l’automòbil, doncs simbolitza precisament això ! Tot i que podríem dir que Chenard & Walcker va ser…
Encara que originalment va ser concebut com un monoplaça, d’aquest model van fer-se versions modificades per allotjar dues persones, les anomenades com a “Two-Seater” (dos seients). Una d’aquestes versions és la que trobareu exposada al museu d’Encamp. Aquestes unitats biplaça van fer-se principalment per poder participar a curses de resistència, tot i que alguna també va fer-se per pur caprici del propietari, per allò de poder dur la parella de passeig.
Al marge del tema dels seients, el Bugatti Type 37 Grand Prix va heretar el bo i millor del famós Type 35, però a diferència d’aquest va ser construït amb un enfocament més ‘conduible’ i tolerant.
A nivell estructural el cotxe porta un xassís d’acer a base de travessers reblats, un concepte constructiu que garanteix una gran rigidesa sense que el pes total sigui massa alt (entre 700 i 750 kg).
La carrosseria d’alumini del Two Seater, fidel al disseny aerodinàmic i estilitzat dels models de la marca, dibuixa un cos amb aquestes línies tan elegants i fluides, marca de la casa.
A diferència del monoplaça, els Type 37 GP biplaces no duen portes, doncs l’estructura monocasc i la disposició del xassís feia innecessària la seva inclusió.
Entre les característiques de disseny més notables podríem destacar aquest cinc punts essencials:
El cotxe equipa un motor d’1.5 litres, 4 cilindres en línia i 8 vàlvules . La potència anava dels 60 CV del Type 37 de sèrie, als 90 del Type 37A. Encara que menys potent que el Type 35 de 8 cilindres, aquest motor oferia una experiència de conducció excepcional gràcies al seu equilibri de pes i a la seva resposta a qualsevol règim. Respecte del canvi, parlem d’una palanca manual amb 4 velocitats
Amb aquest motor el cotxe podia assolir una velocitat màxima de 145 km/h en la versió atmosfèrica i de 190 en el cas de la versió 37A. (El Type 37A era una versió sobrealimentada). Amb un compressor Roots, el Type 37A oferia un rendiment encara més agressiu, sent l’opció preferida per aquells que volien competir a circuits més llargs i exigents.
Un cotxe molt popular
El Bugatti Type 37 va ser una opció molt popular entre els pilots privats gràcies a la seva fiabilitat, facilitat de manteniment i a uns costos relativament baixos en comparació amb altres cotxes GP de l’època. Encara que no va aconseguir la mateixa quantitat de victòries que el Type 35, va fer-se un nom a competicions de menor escala i a esdeveniments de resistència.
Entre els seus principals èxits destaquen:
La versió Two-Seater va ser especialment utilitzada per fer curses de llarga distància i proves de regularitat, on la presència d’un copilot per gestionar la navegació i l’assistència mecànica, era fonamental.
El Bugatti Type 37 és una peça cobejada per grans col·leccionistes i entusiastes de la marca. El seu disseny icònic i la seva combinació de rendiment i elegància el converteixen en un referent entre els automòbils de competició de tots els temps.
Les versions Two-Seater són encara més rares i valorades, ja que moltes van ser conversions personalitzades o encàrrecs específics de clients. Quan apareixen a subhastes aquests cotxes aconsegueixen xifres astronòmiques.
En definitiva: el Bugatti Type 37 Grand Prix Two-Seater és un testimoni excepcional de l’era daurada de l’enginyeria automobilística. Amb el seu disseny lleuger, la seva precisió mecànica i el seu llegat a la competició, avui dia continua sent una de les joies més admirades de l’automobilisme clàssic.
Tant en la seva configuració original com en la versió biplaça, el Type 37 representa l’essència de la filosofia que Ettore Bugatti resumia amb la frase “La perfecció rau en la simplicitat”.
Gaudiu d’aquest impressionant biplaça esportiu i de la resta de cotxes visitant el museu que trobareu al bell mig de la parròquia d’Encamp.
Si voleu veure més fitxes de les peces del museu abans no feu la visita, podeu veure-les accedint des d’aquest enllaç.
